Un enginyer i uns rius
El 12 de setembre de 1911 es va constituir a Toronto la Barcelona Traction, Light and Power, a Barcelona la Canadenca, impulsada per l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson, que ja havia fet negocis elèctrics al Brasil i a Mèxic. Les centrals les va fer la filial Riegos y Fuerza del Ebro. El grup va comprar la concessió de Domènec Sert a la Noguera Pallaresa, la Companyia Barcelonina d'Electricitat i els tramvies de Barcelona.
La presa, la línia i els salts
La presa de Talarn tanca la Noguera Pallaresa a l'estret de Susterris. A principis del 1916 va començar a embassar, i els quatre grups de la central, de dues turbines cadascun, van entrar en servei entre el març i el novembre. El pantà va negar l'església de Sant Antoni de Susterris, que li dona el nom. Talarn enviava el corrent a 110.000 volts per una línia que s'ajuntava a Camarasa amb la de Seròs i arribava a Barcelona. La concessió de Sert preveia un sol salt; es va partir, i en van sortir Talarn (1916), Camarasa (1920), Reculada (1931) i Terradets (1935). El pantà de Camarasa va negar el poble d'Oroners. El 1912 l'empresa havia signat convenis amb els pobles de la Conca de Tremp per a l'enllumenat, amb els regants per al reg i amb Tremp per a l'aigua potable.
Els qui la van construir
En el conjunt de les obres, la majoria dels obrers venien de l'Aragó, Múrcia i València; a Talarn n'hi havia també de la Pobla de Segur i de Claverol. Jornades de deu hores més el camí a peu, corrals i palleres com a casa, i molts accidents. Fins al 1918, motins i vagues en van treure molt poc.
Camarasa, desembre del 1918
Després del Congrés de Sants, la CNT va ajudar a crear un sindicat a les obres de Camarasa. El desembre del 1918 els obrers van fer vaga per més jornal i contra els escorcolls de la Guàrdia Civil; la CNT catalana hi va afegir les vuit hores. Van tornar el 14 de gener de 1919, amb un augment. Per a la historiadora Dolors Domingo, aquí comença la vaga de la Canadenca.
Barcelona a les fosques
A finals de gener, l'empresa va rebaixar el sou al personal de facturació. Els afectats van anar al Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i l'empresa en va acomiadar vuit. El 5 de febrer els companys es van aturar. El 21, la vaga era de tot el sector elèctric: Barcelona sense llum, tramvies i fàbriques aturats. El govern de Romanones es va incautar del servei.
Les Arenes
El 9 de març, el capità general Joaquim Milans del Bosch va cridar a files els vaguistes; uns tres mil van acabar detinguts. L'acord del 17 de març preveia la llibertat dels detinguts, la readmissió, augments de sou i la jornada de vuit hores. El 19, a la plaça de toros de les Arenes, Salvador Seguí, el Noi del Sucre, va convèncer més de vint mil treballadors de tornar a la feina, amb un termini de 72 hores perquè el govern alliberés tots els presos.
El decret i el que va venir després
El 24 de març, com que no tots havien sortit, es va declarar una altra vaga general, i va tornar l'estat de guerra. El 3 d'abril, Romanones va signar el decret de les vuit hores per a tots els oficis, en vigor des de l'octubre. La vaga es va acabar el 14 d'abril, i l'endemà el govern va dimitir. Els pistolers ja actuaven: el juliol del 1919 van matar el sindicalista Pau Sabater. Del 3 de novembre del 1919 al 26 de gener del 1920, la patronal va tancar les fàbriques. El 10 de març de 1923, Seguí va ser assassinat al Raval.
Les concessions, avui
El 1948, a instàncies de Joan March, un jutjat de Reus va declarar la fallida de la Barcelona Traction; el 1952 el patrimoni va passar a una empresa de March. Talarn i Camarasa són avui d'Endesa. La concessió de Sert era a perpetuïtat; la llei d'aigües del 1985 va fixar per a les antigues un màxim de 75 anys. Les centrals de la Noguera Pallaresa depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. El 31 de juliol de 2024, la Generalitat va assumir la minicentral de Can Trinxet, al Ter, quan se'n va acabar la concessió.
Fonts i crèdits
- Dolors Domingo, Urtx 34 (2020); Jordi Solà, UB; BOE; Enciclopèdia; Viquipèdia; premsa
- Vol 3D: relleu i ortofoto, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), CC BY 4.0
- Commons, CC BY-SA: Camarasa, Jordiferrer (3.0); Talarn, Cherubino (3.0 ES); Susterris, escaneig de Gustau Erill i Pinyot (3.0)
- DP: obres de Talarn, J. Villanueva (Bibl. Nacional de Noruega); Mundo Gráfico i Nuevo Mundo, A. Merletti (BNE); Pearson (1918); vaguistes (1919)
Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)