r/Croniques • • 3h ago

El zodíac de Dendera va fer discutir sobre l’antiguitat del món

Post image
4 Upvotes

El sostre d’una capella del temple d’Hathor, a Dendera, reunia les dotze constel·lacions zodiacals, cinc planetes i dos eclipsis. Quan els estudiosos europeus el van conèixer, van intentar utilitzar aquella representació del cel per datar la civilització egípcia.

La possibilitat que el relleu fos anterior al diluvi bíblic va inquietar les autoritats eclesiàstiques. L’egiptòleg Champollion va proposar una datació molt més recent, però les inscripcions i els eclipsis han permès situar la fundació del temple l’any 54 aC. El relleu va ser retirat el 1821 i avui es conserva al Louvre.

Font: https://www.louvre.fr/en/l-egypte-augmentee-au-musee-du-louvre


r/Croniques • • 9h ago

Moixé Natan, el poeta jueu de Tàrrega que va sobreviure a l'assalt del call del 1348

Post image
2 Upvotes

Un barri que creixia

Un call era el barri on vivien els jueus d'una vila; l'aljama, la comunitat, tenia govern propi i vivia sota la protecció del rei, que en cobrava impostos. El de Tàrrega ocupava la zona de sota la plaça Major i el carrer Major, entre els actuals carrers de les Piques i de la Font, fins a la muralla del riu Ondara. El carrer de l'Estudi n'era l'eix; a dalt hi havia el forn dels jueus i a partir del 1347 s'hi aixecava una sinagoga nova. El 1325, Jaume II va donar a l'aljama de Tàrrega els mateixos drets que a la de Lleida, de la qual fins llavors depenia.

L'home dels diners i dels versos

Moixé Natan (Mossé Natan, Mosse Naçan als documents) va néixer cap al 1290. Amb el seu germà Xelomó prestava diners a interès al rei, als municipis de Tàrrega, Cervera i Guimerà i a l'orde de l'Hospital. El 1330, per a la croada contra Granada, el rei va fixar a l'aljama de Tàrrega 12.000 sous, sis vegades el que demanava a Lleida; els havia de recaptar ell.

Escrivia en hebreu i en català. Un poeta contemporani, Xelomó Bonjudà, diu que l'hebreu era per als savis i el català per als jueus que no dominaven l'hebreu i per als no jueus. De l'obra catalana se n'ha perdut gairebé tot: un poema religiós i moral que comença «En nom de Déu tot poderós», traduït al castellà cap al 1350, on es presenta com «Mose Azan», veí de Tàrrega; i uns proverbis que encara surten en inventaris del segle XV. En hebreu en queda Qüestions de vida, un recull de proverbis en 58 capítols, imprès per primer cop el 1573. Un dels seus versos juga amb el nom: «Moixé n'ha tant posat d'esment en la ciència / que preferí a fortuna paraules de saviesa» (trad. de J. X. Muntané, amb el joc de paraules d'E. Feliu).

Juliol del 1348

Amb la Pesta Negra va córrer l'acusació que els jueus l'escampaven. El call de Barcelona va ser assaltat el 17 de maig; després, el de Cervera, i al juliol, el de Tàrrega. Un document reial explica que els atacants van esbotzar les portes del call amb destrals cridant «Muyren los traydors», van assaltar les cases amb llances, pedres i sagetes, s'ho van endur tot i van estripar i cremar els contractes. La crònica de Khaiim Galipapa, conservada per Iossef ha-Cohen, parla de més de tres-cents morts, gairebé tota l'aljama; l'arqueologia en dona almenys 69.

Les fosses de les Roquetes

El 2007, en uns solars pendents d'edificar, es va excavar el fossar dels jueus, a un quilòmetre del call, a l'altra banda de l'Ondara. Hi van sortir 182 tombes individuals i sis fosses comunes amb un mínim de 69 persones, la majoria amb talls, fractures i cops, enterrades vestides i amb pressa. En una fossa hi havia una nena de tres o quatre anys amb un collaret de deu amulets: dues mans, corall, atzabeja i cristall de roca.

La por i la tornada

Moixé Natan va sobreviure, però li van saquejar la casa i va perdre els llibres dels deutes. El 1349 vivia a Barcelona. Una carta reial del 1352 recorda que, després de l'assalt, no s'havia atrevit a entrar a Tàrrega per por. El 1350 el rei havia manat tornar els jueus que havien marxat, i el maig del 1354 l'aljama tenia 54 famílies: Moixé Natan encapçalava els tretze consellers i el seu fill Vidal n'era secretari. El 16 de desembre del 1354 es van presentar al rei els acords de Barcelona, redactats per representants de les aljames per demanar butlles papals i privilegis reials contra nous avalots; la primera signatura és la seva.

El final

El 1356 es queixava al rei que l'aljama el carregava d'impostos; la resposta reial el descriu «feble i ancià» i gairebé arruïnat. El 1357 el van multar per no escombrar davant de casa. Va morir entre el desembre del 1359 i el maig del 1360. Segons Muntané, tenia també una casa al call de Barcelona, al lloc on avui hi ha el Palau de la Generalitat. El 7 de setembre del 2025, el Museu Tàrrega Urgell va fer un recital dels seus proverbis.

Fonts i crèdits

  • J. X. Muntané, El llibre Qüestions de vida de Moixé Natan, jueu de Tàrrega (tesi, UB, 2009); A. Colet, J. Ruiz, O. Saula, E. Subirà, Urtx 23 (2009); O. Saula i A. Colet, Podall (2016); Museu Tàrrega Urgell, Itinerari pel call; J. Serrano Daura, Revista de Dret Històric Català 19 (2020); 3Cat; Viquipèdia
  • Fotos via Wikimedia Commons: Joe Mabel (CC BY-SA 4.0); Joangabernetcastelar (CC BY-SA 3.0); Josep Salvany i Blanch, 1920 (DP); Pierart dou Tielt, KBR ms. 13076-77 (DP); Rgb21 (CC BY-SA 4.0); rotlle de Poblet (DP); Isidre blanc (CC BY-SA 4.0)

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 1d ago

Les plataformes de les sabates venecianes podien obligar a caminar amb ajuda

Post image
7 Upvotes

Les chopines eren sabates amb una plataforma elevada que es van fer especialment populars entre les dones de Venècia al segle XVI. La sola separava els peus del carrer moll o enfangat, però l’alçada també es relacionava amb el rang social de qui les duia.

Alguns exemplars eren tan alts que caminar-hi resultava inestable i calia recolzar-se en una acompanyant. El Metropolitan explica que els testimonis de l’època vinculaven aquesta alçada a la noblesa i a l’ostentació de les portadores.

Font: https://www.metmuseum.org/essays/the-chopine


r/Croniques • • 2d ago

Els remences: 553 assemblees i dues guerres fins a la Sentència de Guadalupe (1448-1486)

7 Upvotes

Qui eren els remences

A la Catalunya Vella, el pagès de remença no podia deixar el mas sense pagar la redempció, la remença, que afectava també la dona i els fills. Pere el Gran la va sancionar a les Corts del 1283; les de Cervera del 1202 ja havien deixat als senyors un dret a maltractar els pagesos. S'hi sumaven cinc mals usos més:

  • Intestia: si el pagès moria sense testament (sovint, una tercera part dels béns).
  • Eixorquia: si moria sense fills.
  • Cugucia: si la dona era adúltera, encara que el marit no ho hagués consentit.
  • Àrsia: si el mas es cremava, encara que fos per accident.
  • Ferma d'espoli forçada: una quarta part del valor de la garantia, per aprovar que el pagès hipotequés el mas per assegurar el dot de la dona.

La pesta i el sindicat

Després de la pesta del 1348 molts masos van quedar buits: els masos rònecs. Els senyors van estrènyer els pagesos que quedaven. L'1 de juliol de 1448, Alfons el Magnànim va autoritzar que els remences es reunissin, mai més de 50 alhora, per nomenar síndics i recaptar els diners que li oferien per abolir els mals usos. La primera assemblea es va fer al cementiri de Celrà el 13 d'octubre; es convocava amb campanes, corn i via fora. El llibre que en conserva l'Arxiu Municipal de Girona, segons M. Mercè Homs una còpia parcial, en recull 553, davant del notari de cada bisbat, amb 10.425 noms de 912 parròquies. És a la Memòria del Món de la UNESCO des del 2013. El 1455 el rei va suspendre els mals usos, però els senyors els van voler tornar a cobrar.

La primera guerra (1462-1472)

El 1462 la muntanya es va alçar, sobretot a les valls d'Hostoles i d'en Bas, amb Francesc de Verntallat, fill segon d'un donzell de Sant Privat d'en Bas. La reina Joana Enríquez, que el març s'havia refugiat a Girona amb el seu fill Ferran, de deu anys, hi va ser assetjada per l'exèrcit de la Generalitat. Verntallat, capità reial, va lluitar per Joan II i el 1463 va ocupar i fortificar el castell d'Hostoles. Joan II va guanyar el 1472 i el 1474 el va fer vescomte d'Hostoles, però no va abolir els mals usos.

La segona guerra (1484-1485)

El 1481, a les Corts de Barcelona, Ferran II va revocar la suspensió del 1455. El 22 de setembre de 1484, a Mieres, Pere Joan Sala, de Granollers de Rocacorba, antic company de Verntallat, va atacar l'oficial reial Salbà i el veguer de Girona, que embargaven els pagesos morosos. Va estendre la revolta fins al Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat, sempre en nom del rei. El 24 de març de 1485 el van vèncer a Llerona i pocs dies després el van executar a Barcelona. Verntallat no s'hi va sumar.

Guadalupe

El 8 de novembre de 1485, a Amer, els síndics van acceptar l'arbitratge del rei. El 21 d'abril de 1486, a Guadalupe, Ferran II va dictar la sentència, basada en gran part en una proposta de concòrdia de la Generalitat del 1462. Abolia els sis mals usos i anul·lava «el drecho y facultat que los seniores pretienden tener de mal tractar los dichos pageses». Cada mas pagaria fins a 60 sous (deu per cada mal ús al qual estigués subjecte), o un cens redimible. El pagès feia homenatge i pagava censos, però podia deixar el mas amb tots els seus béns mobles. L'article 9 prohibia que els senyors, «la primera noche quel pages prende mujer», dormissin amb la núvia, i que s'enduguessin la millor flassada d'un pagès mort. Segons l'Enciclopèdia, els masos rònecs es van unir als que es conreaven. La van signar Verntallat i 17 síndics més, entre ells Llorenç Espígol, de Sant Feliu de Pallerols.

El preu

Els pagesos van pagar 6.000 lliures de danys i una multa de 50.000 en deu anys; els caps van ser condemnats a mort. Segons l'Arxiu Municipal de Girona, Guadalupe va ser la primera abolició legal de la servitud pagesa a Europa.

Fonts i crèdits

  • Sentència: ed. Guillermo Pérez Sarrión, https://repertoriomayans.unizar.es/ (CC BY-NC-ND 4.0)
  • M. M. Homs, El sindicat remença de l'any 1448 (Girona, 2005); Freedman; Vicens Vives; Enciclopèdia.cat; Viquipèdia
  • Relleu i ortofoto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, CC BY 4.0
  • Mas Verntallat: J. Salvany, 1912 (DP); Llibre: Arxiu Municipal de Girona (DP); Usatges, 1495 (DP); Sentència (CC0)
  • Castell d'Hostoles: Antoni Grifol; Granollers de Rocacorba: Xbisbe; Monument: Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY-SA 4.0, Commons)

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 2d ago

Els llibres de cintura es podien llegir sense deslligar-los del cinturó

Thumbnail
gallery
7 Upvotes

Alguns llibres medievals portaven una coberta de pell allargada que acabava en un nus. El nus es passava sota el cinturó i el volum quedava penjat de cap per avall. En aixecar-lo amb les mans, les pàgines quedaven en la posició correcta per llegir.

La biblioteca Beinecke de Yale conserva un exemplar del segle XV amb La consolació de la filosofia, de Boeci. El seu catàleg descriu aquest sistema i adverteix que l’enquadernació, tot i ser antiga, no és l’original del manuscrit. Una solució per dur el llibre a sobre.

Font: https://pre1600ms.beinecke.library.yale.edu/docs/pre1600.ms084.htm


r/Croniques • • 3d ago

La copa romana que es veu verda o vermella segons d’on ve la llum

Thumbnail
gallery
8 Upvotes

La copa de Licurg, del segle IV, sembla verda quan la llum es reflecteix a la superfície i vermella quan la travessa. El vidre conté partícules minúscules d’or i plata que produeixen aquest canvi de color.

La decoració representa Licurg, rei de Tràcia, atrapat entre sarments després d’enfrontar-se al seguici de Dionís. Les figures sobresurten del vas i hi queden unides per petits ponts de vidre. La copa es conserva al British Museum; la vora i el peu metàl·lics es van afegir molts segles després.

Segons el British Museum, el canvi podia evocar el vi blanc i el negre. Els sarments i Dionís, déu del vi, encaixen amb aquesta lectura.

Font: https://www.britishmuseum.org/sites/default/files/2021-05/large_print_guide_room_41.pdf


r/Croniques • • 3d ago

Les obres de la presa de Sau van fer néixer un poble nou

Thumbnail
gallery
5 Upvotes

La construcció de la presa de Sau també va aixecar un nucli per als treballadors, els enginyers i les seves famílies. Sant Romà Nou es va formar prop de la resclosa.

Al turó s’hi van construir els xalets dels enginyers, una caserna i una nova església, començada el 1951 segons el projecte de Josep Maria Pèricas. Amb la presa acabada, el nucli va perdre la funció d’allotjament i la majoria de cases van quedar abandonades.

L’antic Sant Romà va quedar sota l’aigua el 1962. La major part dels veïns es van traslladar al nucli de Vilanova de Sau.

Font: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/mapes/grups/adjunts/08303.pdf

Font: https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-sau-nou

Font: https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/print/pdf/node/72934


r/Croniques • • 5d ago

🗺️ Ramon Berenguer IV i la Catalunya Nova (1148–1153): Tortosa, Lleida, Fraga, Mequinensa i Siurana, en un mapa animat

14 Upvotes

La conquesta de la Catalunya Nova, pas a pas. Tortosa havia estat l'objectiu d'atacs fallits des del 1092; amb la unió d'Aragó i Barcelona, el 1137, el comte de Barcelona podia recórrer als recursos aragonesos per prendre-la.

  • 1148. Tortosa és una operació de la Segona Croada, pactada amb Gènova el 1146: hi van aragonesos, catalans, occitans, genovesos i croats anglesos, flamencs i normands. Les flotes surten de Barcelona el 29 de juny i entren a l'Ebre l'1 de juliol del 1148.
  • 1148. Els defensors lluiten pels carrers fins a la suda. A mig setge, la paga dels homes del comte va endarrerida i la majoria se'n van: només una vintena de cavallers i els genovesos resten amb ell. El 20 de novembre la guarnició demana una treva de quaranta dies, i el 30 de desembre es rendeix.
  • 1149. Sense ajuda genovesa ni aprovació papal, Ramon Berenguer IV assetja Lleida a finals de març o principis d'abril del 1149, amb cavallers de Catalunya i d'Aragó, els templers de Monsó i el comte Ermengol VI d'Urgell, a qui havia promès un terç del territori conquerit.
  • 1149. La guarnició almoràvit, que resisteix fins al final a la suda, es rendeix amb condicions el 24 d'octubre del 1149, i el mateix dia capitulen Fraga i Mequinensa. Després del setge, Lleida «devia estar mig destruïda».
  • 1153. Envoltada pels quatre costats, la Taifa de Siurana és el darrer territori musulmà de l'actual Catalunya. L'ocupació comença el 1153 i el setge el dirigeix Bertran de Castellet; la data exacta de la caiguda del castell no és segura, però se situa entre el 1153 i el 1154.

El preu. A Tortosa no hi va haver massacre ni saqueig, però la població musulmana va ser confinada en un barri fora de les muralles, l'aljama, i va tenir un any per lliurar les seves cases a la ciutat. Els musulmans de Lleida van rebre els mateixos termes: lliurar la mesquita i traslladar-se fora de les muralles, conservant els seus drets i l'autonomia comunal.

Fonts

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 5d ago

Les ofrenes de Calescoves contenien llet i vi fa més de dos mil anys

Thumbnail
gallery
5 Upvotes

Els petits vasos de fons alt trobats a la necròpolis de Calescoves, a Menorca, contenien sobretot productes lactis. Ho revela l’anàlisi de residus de 34 recipients recuperats a la cova 45, a Alaior. També s’hi ha identificat vi, en vasos locals inspirats en formes d’altres cultures mediterrànies.

L’estudi de la UAB, el BSC i la UPF reconstrueix els comiats de fa més de dos mil anys. Les peces del pati apunten a ofrenes i consums simbòlics; a dins, un recipient amb broc ha confirmat la seva funció de biberó.

Font: https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-noticia/llet-i-vi-per-al-ritual-funerari-menorqui-de-fa-mes-de-2-000-anys-1345829508832.html?detid=1346005526705


r/Croniques • • 6d ago

Un drac deixava caure una bola quan tremolava la terra

Post image
6 Upvotes

L’any 132, Zhang Heng va presentar a la Xina un aparell per detectar terratrèmols. Tenia forma de recipient amb vuit dracs orientats en direccions diferents. Quan es produïa una sacsejada, un mecanisme alliberava una bola de la boca d’un drac i la deixava caure dins d’un gripau situat a sota.

El drac que la deixava anar havia d’indicar la direcció del sisme. L’interior exacte de l’aparell no es coneix. Era un detector de sacsejades, anterior als instruments que enregistren contínuament el moviment del terra. La fotografia mostra una reconstrucció moderna, no l’original del segle II.

Font: https://www.usgs.gov/faqs/what-was-first-instrument-actually-recorded-earthquake


r/Croniques • • 6d ago

El mecanisme d’Anticitera encara obliga a reconstruir com encaixaven els engranatges

9 Upvotes

El mecanisme d’Anticitera és un aparell grec de fa uns dos mil anys que calculava moviments astronòmics amb engranatges de bronze. Només se’n conserva aproximadament un terç, repartit en vuitanta-dos fragments. Les radiografies i les inscripcions ajuden a entendre què mostraven els seus indicadors.

El 2021, un equip de la University College London va proposar un model per reconstruir la part frontal, on es representaven el Sol, la Lluna i els planetes. És una solució teòrica compatible amb les restes conegudes, no un mecanisme antic conservat sencer. L’animació de Tony Freeth mostra com podrien haver funcionat aquells engranatges.

Font: https://www.ucl.ac.uk/news/2021/mar/scientists-unlock-cosmos-antikythera-mechanism-worlds-first-computer

Font: https://www.youtube.com/watch?v=HCBqx2XcnFM


r/Croniques • • 6d ago

Nan Madol, una ciutat de pedra bastida sobre més de cent illots

Thumbnail
gallery
10 Upvotes

A tocar de Pohnpei, a Micronèsia, Nan Madol s’estén sobre més de cent illots artificials comunicats per canals. Els constructors hi van aixecar palaus, tombes i espais cerimonials amb blocs de basalt i coral. Entre els segles XIII i XVI va ser el centre de la dinastia Saudeleur.

Les columnes de basalt apilades formen murs que encara sobresurten de l’aigua i la vegetació. El jaciment permet veure com una societat del Pacífic va transformar un escull en un centre de poder. Avui, l’acumulació de sediments i el creixement dels manglars dificulten la conservació d’aquest conjunt.

Font: https://whc.unesco.org/en/list/1503/


r/Croniques • • 7d ago

L’última sessió de Freud a 3CAT

3 Upvotes

r/Croniques • • 8d ago

📰 La Veu de Catalunya — 14 de novembre de 1899 (ara fa 127 anys): Els catalanistes volen suprimir les províncies i refer les comarques

Post image
10 Upvotes

Portada de La Veu de Catalunya del 14 de novembre de 1899.

Els catalanistes volen canviar el centralisme de Madrid per un de pitjor, el de Barcelona, que absorbiria en benefici de la capital la vida de Lleida, Tarragona i Girona. És l'acusació que el diari recull a l'article de capçalera, atribuïda al caciquisme, que no troba arguments contra les idees catalanistes i hi fa campanya de calúmnies. La resposta és un programa: fer desaparèixer les províncies, perquè són una divisió artificiosa que no respon a cap necessitat real, i reconstruir les comarques naturals. Barcelona no ha de tenir cap privilegi ni centralitzar cap servei; la seva prosperitat l'obliga, diu el text, a més responsabilitat i a més sacrificis, i els diners recaptats s'han de repartir allà on fan més falta. Per als catalans no hi ha catalans de província: només catalans, nascuts en comarca rica o pobra.

A dins, la comèdia parlamentària. Els diputats catalans presenten una proposició demanant que la llei sigui igual per a tots els qui es troben en el mateix cas. El president del Consell els contesta que el Parlament no pot tractar-ho, que és inconstitucional i que faria la competència al poder executiu. Sagasta hi coincideix solemnement, posa per davant el principi d'autoritat, i tot seguit anuncia que votarà contra el president del Consell: el poder executiu és seu i n'ha fet una qüestió de gabinet. El cronista ho explica com una funció d'innocents on tothom sap el paper que fa.

A les notes polítiques, el paper no sap a qui es vol enganyar amb la informació oficial que el govern rep de Barcelona. Les recepcions de l'exministre Durán y Bas i del republicà Sol y Ortega arriben a Madrid amb xifres atenuades fins a l'infinitèsim, i el diari ho compara amb les criatures que, quan tenen por, tanquen els ulls i es pensen que allò que els espanta desapareixerà.

Més avall hi ha l'entrevista que un periodista ha fet al novel·lista Oller, reproduïda d'El Español de Madrid. Oller explica l'avenç del catalanisme per l'escarment d'Ultramar, per la por que es faci a Catalunya una altra Cuba per pastura dels famèlics que hi manaven, i per la campanya d'insults de certa premsa de Madrid. I diu que el país es pot administrar ell mateix, i que no ho faria pitjor que els governs de Madrid.

A la pàgina d'anuncis, un volum d'impressions personals sobre la darrera guerra carlina: deu rals a totes les llibreries de Barcelona, i si el voleu per correu certificat, tres pessetes a l'administració del diari. Al costat, un bec de gas que dona cent bugies gastant la meitat que un d'ordinari, i un hotel nou a Sitges que obre el primer de novembre.

El número us ho diu tot sol: any 1, número 316. Poc més de deu mesos de vida, cada matí, en català, quan la premsa diària del país es feia gairebé tota en castellà. Havia nascut l'1 de gener de 1899, amb el desastre d'Ultramar encara calent, i seria l'òrgan de la Lliga Regionalista des del 1901 fins que la guerra el va fer callar el gener de 1937.

Font: ARCA — Biblioteca de Catalunya

Per què ha durat tant, una divisió que ja el 1899 es titllava d'artificial?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 8d ago

El diari que va omplir la Lluna d’homes ratpenat el 1835

Thumbnail
gallery
6 Upvotes

L’agost del 1835, el diari novaiorquès The Sun va publicar sis articles sobre suposades observacions de vida a la Lluna. Hi apareixien boscos, animals fantàstics i humans alats. El relat atribuïa les descobertes a l’astrònom John Herschel i les presentava com l’informe d’un col·laborador seu.

Aquell col·laborador era inventat i la sèrie l’havia escrita el periodista Richard Adams Locke. Les il·lustracions donaven cos a un món que cap telescopi havia vist. Quan l’engany va sortir a la llum, Locke va defensar que havia volgut fer una sàtira de les especulacions sobre vida extraterrestre.

Font: https://www.loc.gov/collections/finding-our-place-in-the-cosmos-with-carl-sagan/articles-and-essays/life-on-other-worlds/peoples-and-creatures-of-the-moon/


r/Croniques • • 9d ago

Es pot aprendre història amb Crusader Kings 3?

11 Upvotes

r/Croniques • • 9d ago

Els egipcis guardaven dos jocs de taula en una mateixa capsa

Post image
8 Upvotes

Aquesta capsa egípcia, d’entre el 1580 i el 1458 abans de la nostra era, té un tauler a cada cara. En una hi ha les trenta caselles del senet; a l’altra, les vint d’un joc arribat del Pròxim Orient. Tots dos enfrontaven dos jugadors en una cursa de peces, amb ossets o bastonets que feien de daus.

Un calaix permetia guardar-hi les peces i tancar-les amb un passador d’ivori. Se’n conserven vuit peces i dos ossets. La fusta de la capsa és una reconstrucció moderna, feta a partir dels elements d’ivori i metall trobats a l’excavació.

Font: https://www.metmuseum.org/art/collection/search/553268


r/Croniques • • 9d ago

L’ADN uneix dos germans enterrats a Mèrida i al jaciment d’Ildum

Post image
4 Upvotes

Un home enterrat a Mèrida i una dona sepultada a Ildum, a Vilanova d’Alcolea, eren germans d’ascendència centreeuropea, probablement immigrants de primera generació. No se’n coneix la localitat d’origen.

Van viure a l’antiguitat tardana, entorn del segle V. Les tombes tenen datacions àmplies, del 364 al 535 dC per a ell i del 257 al 409 dC per a ella. L’estudi situa la dona a inicis del V, quan sueus, vàndals i alans entraren a Hispània, el 409, i el poder romà s’afeblia.

Els 725 quilòmetres entre les sepultures mostren la mobilitat que permetien les vies romanes. Els investigadors hi veuen una possible ruta sueva, sense poder reconstruir el viatge.

Font: https://www.ibe.upf-csic.es/news/-/asset_publisher/PXTgqZXxlocA/content/the-arrival-of-the-suebi-alans-and-visigoths-did-not-erase-the-deep-genetic-legacy-of-roman-hispania/maximized

Font: https://reich.hms.harvard.edu/sites/reich.hms.harvard.edu/files/inline-files/mmc8.pdf


r/Croniques • • 9d ago

La Canadenca: l'aigua del Pallars que va encendre Barcelona i la vaga que en va sortir

8 Upvotes

Un enginyer i uns rius

El 12 de setembre de 1911 es va constituir a Toronto la Barcelona Traction, Light and Power, a Barcelona la Canadenca, impulsada per l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson, que ja havia fet negocis elèctrics al Brasil i a Mèxic. Les centrals les va fer la filial Riegos y Fuerza del Ebro. El grup va comprar la concessió de Domènec Sert a la Noguera Pallaresa, la Companyia Barcelonina d'Electricitat i els tramvies de Barcelona.

La presa, la línia i els salts

La presa de Talarn tanca la Noguera Pallaresa a l'estret de Susterris. A principis del 1916 va començar a embassar, i els quatre grups de la central, de dues turbines cadascun, van entrar en servei entre el març i el novembre. El pantà va negar l'església de Sant Antoni de Susterris, que li dona el nom. Talarn enviava el corrent a 110.000 volts per una línia que s'ajuntava a Camarasa amb la de Seròs i arribava a Barcelona. La concessió de Sert preveia un sol salt; es va partir, i en van sortir Talarn (1916), Camarasa (1920), Reculada (1931) i Terradets (1935). El pantà de Camarasa va negar el poble d'Oroners. El 1912 l'empresa havia signat convenis amb els pobles de la Conca de Tremp per a l'enllumenat, amb els regants per al reg i amb Tremp per a l'aigua potable.

Els qui la van construir

En el conjunt de les obres, la majoria dels obrers venien de l'Aragó, Múrcia i València; a Talarn n'hi havia també de la Pobla de Segur i de Claverol. Jornades de deu hores més el camí a peu, corrals i palleres com a casa, i molts accidents. Fins al 1918, motins i vagues en van treure molt poc.

Camarasa, desembre del 1918

Després del Congrés de Sants, la CNT va ajudar a crear un sindicat a les obres de Camarasa. El desembre del 1918 els obrers van fer vaga per més jornal i contra els escorcolls de la Guàrdia Civil; la CNT catalana hi va afegir les vuit hores. Van tornar el 14 de gener de 1919, amb un augment. Per a la historiadora Dolors Domingo, aquí comença la vaga de la Canadenca.

Barcelona a les fosques

A finals de gener, l'empresa va rebaixar el sou al personal de facturació. Els afectats van anar al Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i l'empresa en va acomiadar vuit. El 5 de febrer els companys es van aturar. El 21, la vaga era de tot el sector elèctric: Barcelona sense llum, tramvies i fàbriques aturats. El govern de Romanones es va incautar del servei.

Les Arenes

El 9 de març, el capità general Joaquim Milans del Bosch va cridar a files els vaguistes; uns tres mil van acabar detinguts. L'acord del 17 de març preveia la llibertat dels detinguts, la readmissió, augments de sou i la jornada de vuit hores. El 19, a la plaça de toros de les Arenes, Salvador Seguí, el Noi del Sucre, va convèncer més de vint mil treballadors de tornar a la feina, amb un termini de 72 hores perquè el govern alliberés tots els presos.

El decret i el que va venir després

El 24 de març, com que no tots havien sortit, es va declarar una altra vaga general, i va tornar l'estat de guerra. El 3 d'abril, Romanones va signar el decret de les vuit hores per a tots els oficis, en vigor des de l'octubre. La vaga es va acabar el 14 d'abril, i l'endemà el govern va dimitir. Els pistolers ja actuaven: el juliol del 1919 van matar el sindicalista Pau Sabater. Del 3 de novembre del 1919 al 26 de gener del 1920, la patronal va tancar les fàbriques. El 10 de març de 1923, Seguí va ser assassinat al Raval.

Les concessions, avui

El 1948, a instàncies de Joan March, un jutjat de Reus va declarar la fallida de la Barcelona Traction; el 1952 el patrimoni va passar a una empresa de March. Talarn i Camarasa són avui d'Endesa. La concessió de Sert era a perpetuïtat; la llei d'aigües del 1985 va fixar per a les antigues un màxim de 75 anys. Les centrals de la Noguera Pallaresa depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. El 31 de juliol de 2024, la Generalitat va assumir la minicentral de Can Trinxet, al Ter, quan se'n va acabar la concessió.

Fonts i crèdits

  • Dolors Domingo, Urtx 34 (2020); Jordi Solà, UB; BOE; Enciclopèdia; Viquipèdia; premsa
  • Vol 3D: relleu i ortofoto, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), CC BY 4.0
  • Commons, CC BY-SA: Camarasa, Jordiferrer (3.0); Talarn, Cherubino (3.0 ES); Susterris, escaneig de Gustau Erill i Pinyot (3.0)
  • DP: obres de Talarn, J. Villanueva (Bibl. Nacional de Noruega); Mundo Gráfico i Nuevo Mundo, A. Merletti (BNE); Pearson (1918); vaguistes (1919)

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 10d ago

Julius Neubronner posava càmeres als coloms per fotografiar el seu recorregut

Post image
10 Upvotes

A començament del segle XX, el farmacèutic alemany Julius Neubronner va dissenyar càmeres prou petites perquè les portessin coloms missatgers. Les subjectava al pit de l’ocell amb corretges elàstiques i un mecanisme de retard disparava l’obturador durant el vol.

El Museu Suís de l’Aparell Fotogràfic explica que volia comprovar el recorregut d’un dels seus coloms. Més endavant va desenvolupar la Doppel-Sport, amb un objectiu giratori que feia una panoràmica sobre un negatiu corbat. El muntatge d’imatges conserva les càmeres i fotografies aèries obtingudes amb aquest procediment.

Font: https://www.cameramuseum.ch/en/discover/permanent-exhibition/the-century-of-the-film/photographer-pigeons/


r/Croniques • • 11d ago

🗺️ Ramon Berenguer III, de la Provença a Mallorca (1112–1115): Arle, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Eivissa i Madina Mayurqa, en un mapa animat

8 Upvotes

Ramon Berenguer III, pas a pas, en els dos fronts que va obrir: Occitània i el mar. Va ser el primer sobirà català que va prendre en consideració fer expedicions militars a la Mediterrània i conquerir les Illes Balears.

  • 1112. El matrimoni amb Dolça de Provença, el 3 de febrer del 1112 a Arle, permet a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença. El casal irromp a Occitània, on comencen les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia.
  • 1113. La República de Pisa, que també practicava la pirateria, organitza una expedició contra les Balears, i el papa Pasqual II li dona la categoria de croada. El setembre del 1113 una tempesta desvia la flota fins a prop de Blanes, que els pisans confonen amb les Illes Balears.
  • 1113. Els pisans es reuneixen amb Ramon Berenguer III al port de Sant Feliu de Guíxols, on el 7 de setembre se signa un tractat «per la causa de la cooperació mútua i l'amistat». Atesos els atacs pirates, el comte decideix unir-se a la croada.
  • 1114. La majoria de la flota havia tornat a Pisa. La primavera del 1114 n'arriba una de nova, de vuitanta vaixells, per la costa occitana i amb una breu estada a Marsella. S'hi sumen Florència, Lucca, Montpeller, Narbona i Nimes, i Ramon Berenguer III es posa al capdavant de la campanya.
  • 1114. Després d'unes incursions d'exploració a Eivissa, Formentera i Mallorca, el 24 de juny del 1114 la flota es dirigeix a Eivissa. El setge de la ciutat dura un mes, i acaba amb la destrucció de les defenses i el saqueig de l'illa.
  • 1115. A l'agost els croats passen a Mallorca i assetgen la ciutat durant vuit mesos. L'emir demana ajut als almoràvits, però la ciutat cau abans que arribin; la ciutadella resisteix fins al 18 d'abril del 1115. Els croats no hi deixen cap autoritat ni pobladors, i l'illa entra en l'òrbita almoràvit.

El preu. Les cròniques, incloses les cristianes, parlen d'una conquesta d'una gran brutalitat: s'hi van arrasar barris sencers, i l'arqueologia confirma la destrucció de part de la ciutat i el saqueig del camp mallorquí. No va ser una guerra d'ocupació, sinó una expedició de càstig contra la pirateria dels illencs i una manera de fer botí. I la pirateria no era només seva: Pisa també la practicava.

Fonts

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 12d ago

📸 Mataró (Maresme)

Post image
12 Upvotes

MATARÓ. Plaça de Joan Herrero.

Font: fotosdecatalunya.cat — Mataró

Què recordeu de la Plaça de Joan Herrero de Mataró, i quines històries hi heu viscut?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 12d ago

L’obrellaunes de Warner tenia una fulla de recanvi el 1858

Post image
3 Upvotes

El 5 de gener del 1858, Ezra J. Warner va obtenir una patent nord-americana per a un estri d’obrir llaunes. El dibuix mostra un punxó per perforar la tapa i una fulla corba que hi entra després. El mànec es mou endavant i enrere per anar allargant el tall.

La fulla es podia extreure i substituir si es feia malbé. Warner defensava que això permetia conservar la resta de l’eina i estalviar despeses. Abans de la rodeta de molts obrellaunes actuals, la solució passava per punxar i fer palanca.

Font: https://patents.google.com/patent/US19063A/en


r/Croniques • • 13d ago

El disc de Festos mostra una escriptura estampada amb punxons fa prop de 3.700 anys

Post image
11 Upvotes

Fa prop de 3.700 anys, algú va estampar signes sobre argila amb punxons reutilitzables. El disc de Festos, trobat el 1908 en un palau de Creta, conserva aquella manera de reproduir caràcters idèntics en lloc de dibuixar-los cada vegada. Les dues cares estan organitzades en espiral.

Els quaranta-cinc signes diferents fan pensar en una escriptura sil·làbica. La peça interessa perquè mostra aquesta tècnica i permet estudiar com s’agrupaven i repetien els signes en una possible escriptura cretenca. El límit és que falten altres inscripcions comparables per comprovar les lectures proposades. Cap desxiframent no s’ha pogut demostrar de manera concloent.

Font: https://mnamon.sns.it/index.php?id=22&lang=en&page=Scrittura


r/Croniques • • 14d ago

Quan el correu viatjava per tubs sota els carrers

5 Upvotes

A finals del segle XIX, diverses ciutats dels Estats Units van enviar correspondència per xarxes de tubs. Les cartes s’introduïen en cilindres resistents i l’aire comprimit les impulsava entre oficines postals, per sota dels carrers.

Filadèlfia va provar el sistema el 1893 i després el van adoptar Nova York, Boston, Chicago i Saint Louis. La xarxa novaiorquesa va arribar a tenir uns 43 quilòmetres de tubs. El cost del sistema i l’expansió del transport per carretera van afavorir-ne la retirada. El mecanisme pneumàtic encara es fa servir en altres entorns, com els hospitals.

Font: https://news.usps.com/2024/02/16/a-pipe-dream-realized/